La festa

Descripció

Després del llançament del seu àlbum debut, 95 i llibertat, aquest passat més de juny, Biel Martí torna amb un single que, tot i seguir la mateixa línia d’arrel americana, ens mostra la faceta més sorollosa del cantautor barceloní. Enregistrat als estudis Aviram sota la producció d’Albert Palomares, per primer cop, Biel Martí entra amb banda completa a gravar.

La festa s’allunya de la sonoritat més folk i acústica que ens proposava l’àlbum 95 i llibertat, amb cançons com El que toca ara és plorar o Aquells dies daurats, i ens porta a un univers musical amb més volum, més distorsió i sobretot, més energia. Deixant enrere el fingerpicking que caracteritzava l’anterior disc, a La festa, Biel Martí agafa la pua per rascar amb força les sis cordes i acompanyar una veu desesperada, cridanera i que per moments pot arribar a rosar l’embogiment del punk. Biel Martí es deixa anar en el que fins ara és el seu tema més atrevit.

Amb una base rítmica sòlida, una de les novetats que més destaca del tema és la presència d’una guitarra elèctrica distorsionada que acompanya en tot moment els acords acústics que marca el propi Biel. Allunyant-se de la cançó d’autor més pròpia de Townes Van Zandt o Bob Dylan, La festa té un aire dirt-rock que tant pot recordar a Steve Earle, als Turnpike Troubadors o fins i tot a la gran Joana Serrat, mostrant un Biel Martí còmode liderant la banda i assumint la responsabilitat en el que probablement és el tema més comercial fins ara, amb una tornada completament propicia a ser cantada pel públic i un final repetitiu i insistent que remarca una i altra vegada aquesta nova faceta més rockera del cantautor.

En quant a la lletra, el single acompanya a un protagonista solitari i introvertit al llarg d’una festa, fixant-se en diversos personatges i les diferents formes d’evasió que prenen. Des d’una noia completament alienada del món per culpa de les drogues, fins a un noi que beu per amagar el seu cor trencat, La festa pretén centrar-se en les similituds que ens apropen en els moments més durs de la quotidianitat. Lluny de narrar un gran drama, Biel Martí busca en les inseguretats i les addiccions una relació directe que, més enllà d’ajudar-nos a escapar dels problemes, ens fan cada cop més petits i ens alienen de la resta del món.

En una tornada esperançadora, Biel Martí clama per demanar ajuda a l’hora de superar aquestes inseguretats que de forma invisible ens separen els uns dels altres.