Biel Martí

D’aquí neix 95 i llibertat, un àlbum que gira al voltant d’un concepte clar; fer-se gran. Vuit cançons que juntes formen un viatge a través dels ulls de diferents personatges que anirem coneixent al llarg del disc. I és que Biel Martí entén l’art de la cançó com ho feien els antics trobadors; com una oportunitat per narrar una història. I és aquí on rauen les emocions que l’àlbum fa aflorar en l’oient, en les aventures i desaventures dels protagonistes d’aquestes cançons, algunes amb pinzellades autobiogràfiques i d’altres completament fictícies, però totes amb una cosa en comú; la veritat de l’emoció.

Perquè en aquest disc es pot entendre molt bé la frase que Biel Martí porta com a bandera a l’hora d’escriure una cançó, una frase que Willie Nelson va fer seva i s’ha convertit en una espècie de manament per a la música folk: “Una cançó són tres acords i la veritat.” Res més.

David García ha sabut entendre aquest missatge, i amb una producció elegant, senzilla i perfectament pensada i executada, ha portat les cançons del disc a un altre nivell. Amb delicades guitarres que quan toca saben distorsionar-se de manera gamberra, les cançons viatgen de l’alegria a la tristor i de la nostàlgia a l’excitació de manera fluida i orgànica.

I és que aquest disc ens mostra un autor entregat a l’art de la cançó. I això, és només el començament.