95 i llibertad

Description

Després del llançament dels singles “L’últim cowboy“ i “Aquí t’espero” (amb Anaïs Vila), Biel Martí presenta per fi el seu àlbum debut, 95 i llibertat (Temps Record, 2021), una obra de vuit cançons que ens obre de bat a bat les portes del seu univers musical.

Les tonalitats country que presentava L’últim cowboy regnen en un àlbum amb una sonoritat moderna però amb una certa mirada nostàlgica cap al passat. I és que amb reminiscències del country clàssic dels anys setanta, les referencies musicals de Biel Martí van des de Willie Nelson fins a Els Pets, dotant a la seva musica d’una fusió que ajunta melodies i instruments propis del folklore nord-americà, com és el banjo, i els combina amb l’esperit del rock català de la dècada dels noranta, amb guitarres elèctriques distorsionades acompanyant les melodies de la veu. Però potser els artistes amb més influència directe són els joves Colter Wall i Tyler Childers, dos dels responsables del renaixement del country clàssic a l’altra banda de l’Oceà Atlàntic. És gràcies a la seva influència i entenent la importància d’escriure en català, que Biel Martí decideix començar a escriure les seves pròpies composicions amb un toc country, primer com a experiment i finalment com una declaració d’intencions.

I és a l’estiu de l’any passat, a mitja pandèmia, quan Biel Martí veu el moment de tancar-se a l’estudi i gravar vuit temes per enregistrar el seu primer disc, i per fer-ho, contacta amb el seu amic i productor David García.

D’aquí neix 95 i llibertat, un àlbum que gira al voltant d’un concepte clar; fer-se gran. Vuit cançons que juntes formen un viatge a través dels ulls de diferents personatges que anirem coneixent al llarg del disc. I és que Biel Martí entén l’art de la cançó com ho feien els antics trobadors; com una oportunitat per narrar una història. I és aquí on rauen les emocions que l’àlbum fa aflorar en l’oient, en les aventures i desaventures dels protagonistes d’aquestes cançons, algunes amb pinzellades autobiogràfiques i d’altres completament fictícies, però totes amb una cosa en comú; la veritat de l’emoció.

Perquè en aquest disc es pot entendre molt bé la frase que Biel Martí porta com a bandera a l’hora d’escriure una cançó, una frase que Willie Nelson va fer seva i s’ha convertit en una espècie de manament per a la música folk: “Una cançó són tres acords i la veritat.” Res més.

David García ha sabut entendre aquest missatge, i amb una producció elegant, senzilla i perfectament pensada i executada, ha portat les cançons del disc a un altre nivell. Amb delicades guitarres que quan toca saben distorsionar-se de manera gamberra, les cançons viatgen de l’alegria a la tristor i  de la nostàlgia a l’excitació de manera fluida i orgànica.

I és que aquest disc ens mostra un autor entregat a l’art de la cançó. I això, és només el començament.