QUICO PI DE LA SERRA

Amb un repertori molt excepcional, de nou Pi de la Serra, acompanyat de dos dels músics més autèntics i màxims exponents del blues al nostre país, Amadeu Casas i Joan Pau Cumellas.

Aquests tres músics es reuneixen per a consolidar un trio que pugui ser una expressió diferent dintre del món del blues a Catalunya…

Veus, cordes, i harmòniques de
tota mena es fusionen per a presentar un repertori compost de algunes de les cançons més emblemàtiques de Pi de la Serra, fetes en èpoques difícils, així com també una sèrie de blues.

En paraules del mateix Pi de la Serra: “El repertori de QuicoLabora es composa de cançons meves que fa temps que no cantava i que retraten diferents èpoques de la meva vida, algunes com “Cançó en I” o “Merda” son jocs de paraules fets per a passar la censura franquista, d’altres com: “Mal de Llengua”, “Si els Fills de Puta Volessin no Veuríem Mai el Sol”, “La Meva Estrella” o “La Mala Setmana” expliquen a la meva manera, vivències personals i no, de també l’època franquista; La resta com “Fernanda”, “Naufragi”, “La Mala Setmana”, “Passejant per Barcelona”, “Maria Joanna”, “Blasfemari” o “Complicitat” entre altres, son cançons que tinc moltes ganes de tornar a cantar i recordar, el blues hi és molt present, doncs no solament he “repescat” blues meus com: “M’agrada el Blues” sinó que estrenarem blusos com “Guitar Shuffle” de Big Bill Broonzy que l’hem enganxat amb la cançó “Jo Soc Francesc Pi de la Serra”, una versió en blues de “My Man” i encara més blusos instrumentals com “My Chauffeur Versió”, “Bugi Bugi”. Tot aquest repertori ha estat “revestit” amb nous acompanyaments i també nous arranjaments fets per mi, en Joan Pau Cumellas i l’Amadeu Casas, o sigui pel trio QuicoLabora.”

Continua: “El blues i jo, ens varem conèixer a traves de la manera de tocar la guitarra de Big Bill Broonzy i viu dins meu fa més de 4 decennis. La seva aparent senzillesa fa que musicalment parlant m’hagi pogut entendre amb moltíssim musics d’arreu el mon i la també seva forta carrega emocional fa que aquesta ja escrita entesa, sovint es tenyeixi de quelcom inexplicable que va mes enllà de la pròpia musica, per tornar-se respecte, amor i llibertat.”