Josep Tero

Josep Tero, cantautor, 50 anys fent cançons (L’Escala, Alt Empordà, 1951). Va irrompre en l’escena musical com un dels màxims exponents de l’anomenada «segona generació» de la cançó en català, després de debutar en públic el 1982 en un concert amb Lluís Llach i Marina Rossell. 

La seva obra destaca per la musicació de poemes, adaptacions i altres textos amb què enriqueix no només el seu repertori, sinó també el de Marina Rossell i Maria del Mar Bonet. La divulgació de la cançó tradicional catalana, el compromís en la defensa del medi natural amenaçat, i les llibertats individuals i col·lectives marquen sempre l’objectiu de les seves conviccions, que sap embolcallar amb la  reconeguda sensibilitat musical per la qual les seves composicions arriben fins a Grècia, on assoleixen projecció a través del repertori d’alguns dels cantautors més populars, com per exemple, de Laurentis Maxairitsas. 

La seva constant recerca  en música jueva i medieval mou ara la creació d’un nou disc sobre música sefardita i balades de trobadors, sempre en l’univers sonor de la mediterraneïtat amb què s’identifica tot el que ha compost, bagatge que el projecta, des del 1986, vers escenaris europeus, nord-americans, nord-africans, i del Pròxim Orient. 

 La intervenció de Josep Tero en els actes de lliurament del Premi Batista i Roca ha fet palesa, enguany , els seus lligams amb el Líban,  a través de la versió libanesa de La dama d’Aragó, que, amb text nou del poeta Jordi Bilbeny, transmet la força amb què les bones músiques, tot i molt antigues,  no moren mai, i poden arribar molt lluny.