Iago Foix

El Iago té formació musical clàssica i també filosòfica. Aquestes dos trets tenen una influència molt directa en les seves cançons, adultes però accessibles.

Aquest àlbum està dividit en dues parts: la primera és més expansiva i amb instrumentacions més elaborades. La segona, que comença després d’’Homocromia’ (l’única peça instrumental, que va ser interpretada de manera magistral amb la seva lletra en el cd de l’Anthus ‘Cal·lidoscòpic’), presenta temes més íntims i amb acompanyaments despullats. Les lletres son variades i poden anar des de la crònica social (‘La dona i els gats’, ‘Carros de metal’, ‘Tant de temps’) fins a l’expressió de l’experiència íntima (‘Negre sobre blanc’, ‘A veces’) tot i que rarament parlen de l’amor romàntic (‘Ja fa estona’). La música no defuig una certa elaboració, en consonància amb la formació clàssica de l’autor.

En aquest projecte han participat, entre d’altres músics esplèndids, el mític percussionista Dani Forcada, tres membres de la Ludwig Band, el trompetista Oriol Escolano, músics de l’escena clàssica com el Ramon Vilalta o el Diego Civilotti i un llarg etcètera. Tot culminat pel màster del Ferran Conangla!