Bruno Oro

Actor y cantante catalán, de madre catalana y padre napolitano; es nieto de una familia de artistas del Empordà, los Pichot.

Estudió en la Escola Costa i Llobera. Estudió Arte dramàtico en el Institut del Teatre, donde se licenció en 1998 y posteriormente en la Rose Bruford College of Drama de Londres. Empezó su carrera profesional a principios de los años 2000. En esta misma época realizó algunos papeles secundarios en televisión y cine. En  2000 se incorporó en el equipo del Minoria absoluta de RAC 1 como imitador. Este programa radiofónico de sátira política ganó el Premio Ondas el 2006. Más adelante participó en las adaptaciones televisivas del programa: Las cerezas en TVE, Miré usté en Antena 3 y Polònia en TV3. Este último programa consiguió un gran éxito de audiencia que le valió otro Premio Ondas, entre otros reconocimientos. Gracias a sus imitaciones como la de Artur Mas, María Teresa Fernández de la Vega o su obra maestra como imitador de Ángel Acebes se dió a conocer al gran público.

Teatralmente destaca su vinculación al mundo de la comedia, formando pareja artística con Clara Segura. Durante dos años tuvo un papel en la serie de TV3 El cor de la ciutat, y en 2008 estrena Vinagre en TV3, un programa con Clara Segura donde se muestran gags de diversas parejas de personajes, todos interpretados por el dúo de actores.

Durante el 2008 también se incorpora a El matí de Catalunya Ràdio, con la sección semanal «Petits remeis per a gran histèries», y a finales de este mismo año debuta como cantante y compositor musical con el estreno de su primer disco, Napoli, donde todas las canciones se cantan en italiano, su lengua paterna. En 2008 también interpreta un papel relevante en la película Little Ashes, donde encarna a Pepín Bello, amigo íntimo de Federico García Lorca. En 2011 se publica su segundo disco, Tempus Fugit, donde canta en catalán, castellano y italiano y donde se pueden encontrar caciones como «Messi» o «Cadaqués». Su tercer disco, Viatge de l’home que esturnuda, se presentó en 2014.Bruno is a Catalan actor and singer; his mother is Catalan and and his father Neapolitan. He is the grandson of a family of artists from the Empordà region of Catalonia, the Pichots..

He studied at the Costa i Llobera school. He studied drama at the Institut del Teatre, where he graduated in 1998, and later at the Rose Bruford Drama College of London. He began his career in the early 2000s, during this period he played several roles in television and film. In 2000 he joined the team of the radio comedy team Minoria Absoluta at RAC1, working as a mimic. This  satirical radio programme won the Ondas Award in 2006. Later he participated in television adaptations of the same programme: The cerezas on TVE, Mire usté on Antena 3 and Polònia on TV3. This program achieved great success with very good ratings and won another Ondas Award, and many other prizes. Thanks to his brilliant imitations of wel-known Catalan and Spanish politicians, such as Artur Mas, María Teresa Fernández de la Vega and especially Angel Acebes, he became a household name.

In the theatre, he has made remarkable contributions to stage comedy, together with his artistic partner, Clara Segura. For two years he had a role in the TV3 soap opera El cor de la ciutat, and in 2008 ‘Vinagre’ was premiered on TV3 (Catalan Public Television), a gag show in which he and Clara Segura played all the main characters.

In 2008 he also joined El matí de Catalunya Ràdio, with his weekly column “Petits remeis per a grans histèries”, and later this year debuted as a singer and composer with the release of first album, Napoli, where all the songs are sung in Italian, his paternal language. In 2008 he also played a role in the film Little Ashes, as Pepin Bello, a close friend of Federico García Lorca. In 2011 he released his second album Tempus Fugit, where he sings in Catalan, Spanish and Italian and where you can find songs like “Messi” or “Cadaqués”. His third album, Viatge de l’home que esturnuda, was presented in 2014.Actor i cantant català, de mare catalana i pare napolità; és nét d’una família d’artistes de l’Empordà, els Pichot.

Va estudiar a l’Escola Costa i Llobera. Va estudiar Art dramàtic a l’Institut del Teatre, on es va llicenciar el 1998 i posteriorment a la Rose Bruford College of Drama de Londres. Va començar la seva carrera professional a principis dels anys 2000. En aquesta mateixa època realitzà alguns papers secundaris a la televisió i al cinema. En el 2000 es va incorporar a l’equip del Minoria absoluta de RAC 1 com a imitador. Aquest programa radiofònic de sàtira política va guanyar el Premi Ondas el 2006. Més endavant va participar ens les adaptacions televisives del programa: Las cerezas a TVE, Miré usté a Antena 3 i Polònia a TV3. Aquest últim programa va assolir un èxit d’audiència que li van merèixer un altre Premi Ondas, entre altres reconeixements. Gràcies a les seves imitacions com la d’Artur Mas, María Teresa Fernández de la Vega o la seva obra mestra com a imitador fent d’Ángel Acebes es va donar a conèixer entre el gran públic.

Teatralment destaca la seva vinculació al món de la comèdia, formant parella artística amb Clara Segura. Durant dos anys va tenir un paper en el serial de TV3 El cor de la ciutat, i al 2008 estrena Vinagre a TV3, un programa amb Clara Segura on es mostren gags de diverses parelles de personatges, tots interpretats pel duet d’actors.

Durant el 2008 també s’incorpora a El matí de Catalunya Ràdio, amb la secció setmanal «Petits remeis per a gran histèries», i a finals d’aquest mateix any debuta com a cantant i compositor musical amb l’estrena del seu primer disc, Napoli, on totes les cançons són cantades en italià, la seva llengua paterna. El 2008 també interpreta un paper rellevant en la pel·lícula Little Ashes, on encarna a Pepín Bello, amic íntim de Federico García Lorca. El 2011 va sortir el seu segon disc Tempus Fugit, on canta en català, castellà i italià i on es poden trobar cançons com «Messi» o «Cadaqués». El seu tercer disc, Viatge de l’home que esturnuda.

En aquest 2016 Bruno Oro interpreta a Sinatra amb la Vicens Martín Dream Big Band i aquesta col.laboració es converteix amb l’enregistrament del concert al Kursaal de Manresa per acabar en el CD Sinatra 100 anys (Temps Record, 2016).