Procés Prostituent

Description

Procés Prostituent és el tercer disc de La Puta i la Ramoneta. Gravat als Estudis de Músiques d’Artesania sota la batuta de Carles Gallego, és el disc més ambiciós del grup en el qual, sempre dins de la sonoritat i l’esperit del rock, han innovat més que mai en les sonoritats, en la diversitat i l’eclecticisme de les composicions i en l’ús de nous instruments.

En aquest sentit, són especialment destacables les col·laboracions, que han ajudat també el grup a aconseguir aquest nou univers musical que és Procés Prostituent: Daniel Higiénico, La rateta que escombrava l’escaleta, Uri Nieto o Sergi Ambròs a les veus, Alberto González i Jony Sánchez als teclats, Carles Gallego i Edu Garcia a les guitarres, Pep Tarradas, Albert Comaleras i Ferran Puig als vents, Sergi Marsinyach als sintetitzadors…

El primer single del disc, “El trineu (pendent avall)”, és, precisament, una de les cançons més singulars, que transita del ritme frenètic de l’inici fins al music hall, acompanyant-se de la veu de Daniel Higiénico i d’un fantàstic arranjament de vents.

Però més enllà del single, els 13 temes del disc van des del hard rock clàssic d’Ànima errant o Absoluta rendició, fins a la balada cantada a duet d’Entre els sentits (que acaba amb una orgia musical hippie), passant per moments més indie, més despullats, com a la cançó que obre el disc, Ara mateix, o La barrejada, per dues power balads èpiques (Epitafi i Fill del vent), pel pop-rock de Franki, el rock’n’roll de Rosó importat del sud dels Estats Units, el rock contundent i modern de L’altre o curiositats com Placking canal o La granja del tiet Pere, que funciona a mode d’interludi/broma musical, gravada amb l’ajuda dels mecenes que han fet possible el disc.

Per tot plegat, Procés Prostituent és, segur, un dels discs de ROCK (en majúscules) en català més complets i destacats de la darrera dècada.

 Procés Prostituent es el tercer disco de La Puta i la Ramoneta. Grabado en los estudios de Músiques d’Artesania bajo la batuta de Carles Gallego, es el disco más ambicioso del grupo, en el que, siempre de la sonoridad y el espíritu del rock, han innovado más que nunca en las sonoridades, en la diversidad y el eclecticismo de las composiciones y en el uso de nuevos instrumentos.

En este sentido, son especialmente destacables las colaboraciones, que han ayudado también al grupo a conseguir este nuevo universo musical que es Procés Prostituent: Daniel Higiénico, La rateta que escombrava l’escaleta, Uri Nieto o Sergi Ambròs a las voces, Alberto González y Jony Sánchez en los teclados, Carles Gallego y Edu Garcia en las guitarras, Pep Tarradas, Albert Comaleras y Ferran Puig en los vientos, Sergi Marsinyach en los sintetizadores…

El primer single del disco, “El trineu (pendent avall)”, es, precisamente, una de las canciones más singulares, que transita del ritmo frenético del inicio hasta el music hall, acompañándose de la voz de Daniel Higiénico y de un fantástico arreglo de vientos.

Pero más allá del single, los 13 temas del disco van desde el hard rock clásico de Ànima errant o Absoluta rendició, hasta la balada cantada a dueto de Entre els sentits (que acaba con una orgía musical hippie), pasando por momentos más indie, más desnudos, como la canción que abre el disco, Ara mateix, o La barrejada, por dos power balads épicas (Epitafi y Fill del vent), por el pop-rock de Franki, el rock’n’roll de Rosó importado del sur de los Estados Unidos, el rock contundente y moderno de L’altre, o curiosidades como Placking canal o La granja del tiet Pere, que funciona a modo de interludio/broma musical, grabada con la ayuda de los mecenas que han hecho posible el disco.

Por todo esto, Procés Prostituent es, seguro, uno de los discos de ROCK (en mayúsculas) en catalán más completos y destacados de la última década.