Camí de casa

Descripció

Sant Elm, el primer tall del disc, duo de guitarra espanyola i vibràfon, recull el nom de l’antiga ermita de Sant Feliu de Guíxols. Des del seu mirador cobreix una magnífica vista del Mediterrani, font inspiradora de gran part del repertori del disc.

Vols dir que és un vals?, títol formulat com a pregunta, juga amb la seva ambigüitat rítmica. En la seva major part ho és (encara que no ho sembli). Però trenca aquesta sensació de vals en determinats moments amb compassos d’amalgama i accentuacions que emmascaren, a propòsit, aquesta cadència. Aquí la instrumentació augmenta amb l’aportació del baix i una altra guitarra acústica tocats també per Narcís.

En Hora punta, la formació torn a ampliar-se. L’Àngel s’encarrega de marimba, vibràfon i percussions diverses i Narcís de guitarres acústica, espanyola i baix. El solo de guitarra desemboca en la part potser més salsera del disc.

El “Vacio”, influenciat clarament pel folklore argentí. Narcís s’atreveix amb el bombo legüero, per dotar a la cançó d’aquest element indispensable en les chacareras.

Pluja menuda, aquesta vegada en format de duo els solos dels dos instrumentistes se succeeixen en un entorn marcadament brasiler.

Tiki taka, inspirat en el celebèrrim Tico tico, és una sort de chorinho en el qual els dos músics tornen a multiplicar-se en diversos instruments, des d’ukelele a baix acústic, des de djembé fins a caixixis.

L’un…i l’altre, són dues cançons folk plenes de matisos. L’un…, balada introspectiva en la qual l’acústica de Narcís es mostra protagonista i …L’altre, explosió rural, amb banjo i acústica de 12 cordes, on l’Àngel es despatxa amb un sol expressiu i centellejant.

Paisatge, nou tema en formació de duo, d‘harmoníes lleument aflamencades.

Joc de nens, amb certs aires de tanguillo o chacarera. L’Àngel també toca el cajón i petites percussions.

Bufar i fer ampolles, potser el tall més pop del disc. Interpretat a duo (acústica i vibràfon).

Passejada, espanyola i vibràfon al servei del tema més camerístic del repertori. Influències espanyoles en la seva harmonia i en la seva rítmica.

Camí de casa, el tall que dóna títol al disc, ampliada la seva formació per múltiples instruments (baix acústic, requinto, acústica i espanyola per part d’en Narcís i percussions i vibràfon per la de l’Àngel). Un passeig plàcid de tornada a casa per camins senzills.

Una cançó més, duo d’espanyola i vibràfon en el qual s’endevinen influències brasileres.

Trencant el gel, tanca el disc aquest tema festiu, d’aire rock, amb la formació estesa per sons com el del sitar o l’acústica de 12 cordes.Sant Elm, el primer corte del disco, dúo de guitarra española y vibráfono, recoge el nombre de la antigua ermita de Sant Feliu de Guixols. Desde su mirador cubre una magnífica vista del Mediterráneo, fuente inspiradora de gran parte del repertorio del disco.

Vols dir que és un vals?, título formulado como pregunta, juega con su ambigüedad rítmica. En su mayor parte lo es (aunque no lo parezca). Pero rompe esa sensación de vals en determinados momentos con compases de amalgama y acentuaciones que enmascaran, a propósito, esa cadencia. Aquí la instrumentación se amplia con la aportación del bajo y otra guitarra acústica tocados también por Narcís.

En Hora punta, la formación vuelve a ampliarse. Ángel se encarga de marimba, vibráfono y percusiones diversas y Narcís de guitarras acústica, española y bajo. El solo de guitarra desemboca en la parte quizás más salsera del disco.

El “Vacío”, influenciado claramente por el folklore argentino. Narcís se atreve con el bombo legüero, para dotar a la canción de ese elemento indispensable en las chacareras.

Pluja menuda, esta vez en formato de dúo los solos de los dos instrumentistas se suceden en un entorno marcadamente brasilero.

Tiki taka, inspirado en el celebérrimo Tico tico, es una suerte de chorinho en el que los dos músicos vuelven a multiplicarse en diversos instrumentos, desde ukelele a bajo acústico, desde djembé hasta caixixis.

L’un…i l’altre, son dos canciones folk llenas de matices. L’un…, balada introspectiva en la que la acústica de Narcís se muestra protagonista y …L’altre, explosión rural, con banjo y acústica de 12 cuerdas, donde Ángel se despacha con un solo expresivo y centelleante.

Paisatge, nuevo tema en formación de dúo, de harmonías levemente aflamencadas.

Joc de nens, con ciertos aires de tanguillo o chacarera. Ángel también toca el cajón y pequeñas percusiones.

Bufar i fer ampolles, quizás el corte más pop del disco. Interpretado a duo (acústica y vibráfono).

Passejada, española y vibráfono al servicio del tema más camerístico del repertorio. Influencias españolas en su harmonía y en su rítmica.

Camí de casa, el corte que da título al disco, ampliada su formación por múltiples instrumentos (bajo acústico, requinto, acústica y española por parte de Narcís y percusiones y vibráfono por la de Ángel). Un paseo plácido de vuelta a casa por caminos sencillos.

Una cançó més, dúo de española y vibráfono en el que se adivinan influencias brasileras.

Trencant el gel, cierra el disco este tema festivo, de aire rock, con la formación extendida por sonidos como el del sitar o la acústica de 12 cuerdas.