Samba Que Balança Não Cai

Descripció

La vida pot sentir-se com una samba a tot drap, trontollant en cada gir i tornada, però mai esfondrant-se. Aquest és el sentiment que va portar a la cantant brasilera Luna Cohen a gravar el seu nou EP, _Samba que balança não cai_ (“La samba que es balanceja mai s’atura”). Les emocions trobades dels darrers dos anys de confinament amb restriccions de viatges i presentacions en viu, i l’energia acumulada resultant que esclata per transformar-se en creació i interpretació, veuen el retorn de Cohen a la música.

Com tots els altres, la comprensió de Lluna Cohen del que pot significar córrer un risc també s’ha desenvolupat. Quan una cosa tan simple com abraçar algú podria provocar una malaltia o una mica pitjor, el risc s’ha posat en una nova perspectiva. L’exhuberància dominant de Samba, que arrossega tots els que l’escolten a deixar enrere la vida quotidiana i unir-se al ritme col·lectiu, és el vehicle perfecte per unir les persones. Però, malgrat perdre’s en el ritme, sempre hi ha la petita possibilitat de sortir del ritme i desincronitzar-se. Un lleuger tartamudeig, però el ritme continua.

Aleshores, per què samba? En paraules de Luna, és un reflex del poble brasiler i la música brasilera: col·lectivament totes les persones i peces individuals representen una barreja única d’orígens. Com a persona brasilera, la samba representa una part important de l’herència de Cohen, escoltant-la tocar des dels primers anys i incorporant-la al seu repertori des del principi. En cert sentit, les quatre pistes de _Samba que balança não cai_ mostren un retorn a la música de les arrels de Cohen, superposada amb una interpretació construïda a partir de l’experiència, les emocions del període de la pandèmia i una energia pura i el desig de fer música.

El resultat? Una interpretació de quatre sambes, escrita per quatre llegendes de Samba al llarg de quatre dècades, des del 1940 fins al 1970, que reflecteix la combinació única d’experiència de vida, emocions i influències de Luna Cohen. I, en darrera instància, una perspectiva positiva i captivadora de la humanitat que, com la samba, pot vacil·lar però perdurarà.

Si no has sentit aquesta estimulant barreja d’emocions durant un temps, potser és hora que t’entreguis a la música?

A mesura que la vida torna a la normalitat, pugi el volum el divendres 20 de maig a Pizza Express, Dean Street per al llançament de Luna Cohen i l’EP de la banda, _Samba que balança não cai_.

La música de Luna Cohen representa i reflecteix la rica diversitat de la cultura brasilera. La samba és un reflex del poble i de la música brasilera en què col·lectivament, totes les persones i peces individuals representen una barreja única d’orígens. La samba representa una part important de l’herència de Cohen, escoltant-la tocar des dels primers anys i incorporant-la al seu repertori des del principi. En cert sentit, les quatre pistes de _Samba que balança não cai_ mostren un retorn a la música de les arrels de Cohen, superposada amb una interpretació construïda a partir de l’experiència, les emocions del període de la pandèmia i una energia pura i el desig de fer música. Una interpretació de quatre cançons, escrites per quatre llegendes de la samba al llarg de quatre dècades, des de la dècada del 1940 fins a la del 1970, que reflecteixen la combinació única d’experiència de vida, emocions i influències de Luna Cohen. I, en darrera instància, una perspectiva positiva i captivadora de la humanitat que, com la samba, pot oscil·lar però perdurarà.

En les darreres dues dècades, la vocalista brasilera amb residència a Londres, Luna Cohen, descrita com “una de les cantants i compositores més interessants entre les estrelles emergents de MPB – música popular brasilera” (Time Out Barcelona), ha perfeccionat el seu ofici i s’ha guanyat un lloc al primer pla de l’escena del jazz.

Els seus quatre àlbums de Cohen precedents a _Samba que balança não cai_, inclouen el guanyador del premis Enderrock Estrada do Sol (2012) com a Millor Nova proposta de Jazz, i una nominació a Millor Àlbum en el prestigiós Premis MIN, per November Sky (2016) .

La “veu seductora i el talent natural per cantar” de Cohen (El Periódico, Espanya) s’ha sentit en diversos concerts a Londres, inclòs el Ronnie Scott’s Jazz Club; The Royal Albert Hall; The Jazz Cafè; EFG London Jazz Festival; Canary Wharf Jazz Festival; així com als Festivals de Jazz Mas i Mas i Terrassa Jazz Festival a Catalunya.

Produït per Luna Cohen

Foto de portada de l’àlbum fotografiada per Monika S. Jakubowska i disseny de Marina Ribas